EspiralManuel Baixauli
Proa. 128 p.
Espiral, de l’escriptor valencià Manuel Baixauli, és un llibre de relats molt breus que té com a fils conductors, però no únics, la mort vista des de diferents perspectives i els miralls, o espills, com a joc o recurs per mostrar records i reflexions.
Hi ha a Espiral relats onírics, fantàstics, amb finals sorprenents. Amb els més breus, el lector tindrà la sensació d’estar llegint petits poemes en prosa. I tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tant bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.
Del mateix autor recomano també la lectura de L’home manuscrit, una gran novel·la amb la que el lector hi ha de posar els cinc sentits i paga la pena llegir.
Hi ha a Espiral relats onírics, fantàstics, amb finals sorprenents. Amb els més breus, el lector tindrà la sensació d’estar llegint petits poemes en prosa. I tots ells formen una petita obra unitària amb molt de suc; són petits tasts literaris que us deixaran tant bon regust que voldreu repetir. Com a primer tast l’últim relat que dóna títol al llibre, Espiral:
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.
Del mateix autor recomano també la lectura de L’home manuscrit, una gran novel·la amb la que el lector hi ha de posar els cinc sentits i paga la pena llegir.
1 comentario:
Ostras! Jo l'acabo de llegir fa dos dies, i m'ha alegrat trobar algú que n'opine el mateix que jo. Gran petit llibre, que ja he fins i tot rellegit, de tan condensat que és.
Freture per llegir-me L'home manuscrit!
Joan C.
Publicar un comentario