La pedra de paciènciaAtiq Rahimi
Empúries. 144 p.
La pedra de paciència és la història d’una dona que vetlla al seu marit ferit a la guerra i l’utilitza com a sangué sabur, com a espai simbòlic on bolcar les seves lamentacions. A mida que passen els dies la dona es va encoratjant i li retreu la vida que li ha donat, l’ignorada i maltractada que s’ha sentit. Durant la narració, gran part de la qual és en forma de monòleg, van sortint a la llum les llastimoses situacions i penúries de les dones àrabs reflectides i personalitzades en la protagonista: com arriben al matrimoni, les relacions paterno-filials, amb la família del marit, els tabús socials i els religiosos, etc.
És aquesta una lectura que ensenya i commou al lector, que l’aproxima a l’angoixa, a la tensió i als sentiments de persones innocents que hi viuen en països en guerra permanent, des d’una perspectiva femenina que es veu agreujada, a més, per la discriminació social i familiar dins d’una societat on la religió té una posició rellevant que condiciona molt el comportament dels seus ciutadans.
Per acabar, només dir que La pedra de paciència, de l’escriptor afganès Atiq Rahimi i guanyadora del prestigiós Premi Goncourt 2008, és un clar exemple de la bona literatura àrab, que mostra d’una manera molt sensual i realista aspectes de la seva cultura i costums.
És aquesta una lectura que ensenya i commou al lector, que l’aproxima a l’angoixa, a la tensió i als sentiments de persones innocents que hi viuen en països en guerra permanent, des d’una perspectiva femenina que es veu agreujada, a més, per la discriminació social i familiar dins d’una societat on la religió té una posició rellevant que condiciona molt el comportament dels seus ciutadans.
Per acabar, només dir que La pedra de paciència, de l’escriptor afganès Atiq Rahimi i guanyadora del prestigiós Premi Goncourt 2008, és un clar exemple de la bona literatura àrab, que mostra d’una manera molt sensual i realista aspectes de la seva cultura i costums.
2 comentarios:
Hola! Gracias por este blog tan interesante!
Te mando una puntualización: Atiq Rahimi no es un autor árabe. Afganistán se confunde a menudo con el mundo árabe (como Irán o Turquía) por ser musulmanes, pero culturalmente no tienen mucho que ver.
Por otro lado, supongo que este libro fue escrito en francés, con lo que tal vez debería ser considerado literatura francesa...
Un saludo.
Hola! gràcies per aquest blog tan interessant!
Et faig una puntualització a aquest post: Atiq Rahimi no és un autor àrab. Afanistan (com Iran o Turquia) es confonen sovint amb el món àrab per compartir religió, però culturalment no tenen gaire a veure).
D'altra banda, entenc que aquest llibre va ser escrit en francès. No s'hauria d'entendre com a literatura francesa?
Una salutació!
Publicar un comentario